Infeccions d'orina de repetició, el tractament no és només antibiòtic!!!

La cistitis és la inflamació aguda de la bufeta urinària, amb o sense infecció. La cistitis pot tenir diferents causes però la més freqüent és la infecció per bacteris gram negatives, destacant entre totes l'Escherichia coli. Perquè un germen produeixi cistitis primer ha colonitzar l'orina de la bufeta (bacteriúria) i posteriorment produir una resposta inflamatòria en la mucosa vesical.

En vers els homes, les dones en son mes propenses a patir-ne per les característiques físiques del seu sòl pelvià. La uretra és mes curta i esta a una distancia propera a l’anus, fets que facilita la contaminació bacteriana.

Si es pateixen mes de dues infeccions seguides (havent realitzat correctament el tractament antibiòtic prescrit per l’uròleg) ens hem de plantejar l’anar mes enllà amb el tractament per corregir la situació.  
Amb l’assessorament d’un professional sanitari especialitzat hauriem de revisar els hàbits higiènics de les zones uro-genitals, revisar els hàbits miccionals (com i quan orinem), revisar els hàbits sexuals (tipus d’anticonceptius), millorar la integritat de les mucoses externes i internes, etc.

Els riscos de les infeccions mal curades o de repetició és que la infecció pugi cap a ronyons, lesionant-los i ocasionant problemes de gravetat vital.

Per previndrà i/o com a co-tractament antibiòtic podem suplementar amb nabiu vermell americà (vaccinium macrocarpon), un fruit caracteritzat per tenir una elevada concentració de proantocianidinas (PAC) de tipus A.  Aquestes PAC-A son uns compostos polifenòlics que es relacionen amb l'activitat antiadhesiva i que disminueixen l'adherència de les fímbries (cilis) de l'Escherichia coli a les parets de les vies urinàries. Conté àcid salicílic, de manera que si es pren de forma regular s'augmenta la quantitat d'aquesta substància en el cos, el que permet disminuir la inflor, prevenir la formació de coàguls sanguinis, i pot tenir efectes antitumorals.

Hem de tenir present que la quantitat diària necessària per aconseguir  l’efecte antibiòtic mecànic desitjat no pot ser inferior a 360mg PAC/dia. Per aquest motiu no es suficient l’acte de menjar uns quants nabius cada mati (a mes que els que venen a la fruiteria de prop de casa no son vermells sinó blaus, útils per les infeccions renals però per les de bufeta).

Hipopressius: 10 Beneficis en 10 minuts

Els hiporessius són una serie d'exercicis ideats pel fisioterapeuta Dr. Marcel Caufriez. Tot i que fa un parell d’anys que s’han fet populars, ja fa més de una dècada que es practiquen a les consultes de fisioteràpia ginecològica com a mètode de recuperació post-part.

El més important per practicar-los és acudir a un fisioterapeuta especialitzat per què ens ensenyi correctament la tècnica, ja que existeixen certes contraindicacions i mal practicats pot provocar lesions.

Assistint un cop per setmana a un grup de hipopressius aprendrem una nova forma de treballar el cos, però, si a més a més, afegim una senzilla pauta per fer a casa, de només 10 minuts, podem aconseguir:

1 . REDUIR LA CINTURA
En relaxació et veuràs amb un abdomen més pla i dur.

2 . DISMINUIR EL MAL D' ESQUENA
Les lumbàlgies i altres molèsties de l'esquena disminueixen o desapareixen.

3 . MILLORAR LA FUNCIÓ SEXUAL
L'augment del reg sanguini i l'augment de sensacions a la zona genital.

4 . AUGMENTA EL RENDIMENT ESPORTIU
Els glòbuls vermells, l'EPO i altres paràmetres sanguinis augmenten en major proporció que en els entrenaments d'altura.

5 . PREVINDRE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA
Totes les investigacions mostren disminucions molt elevades de la incontinència urinària fins i tot en dones d'avançada edat.

6 . PREVINDRE HÈRNIES
Les hèrnies abdominals, inguinals, umbilicals, discals, vaginals i les pubàlgies. Els hipopressius augmenten el to muscular de la faixa abdominal evitant que els lògics augments de pressió dels esforços, la tos, els esports, ... provoquin hèrnies.

7 . RECUPERACIÓ POST PART
És considerat com el millor mètode de recuperació del postpart, sent aplicat en hospitals i clíniques de molts països.

8 . MILLORAR LA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA
Els músculs inspiradors i expiradors són potenciats, això soluciona problemes d'asma i millora la captació i l'aprofitament de l'oxigen.

9 . MILLORAR LA POSTURA I L'EQUILIBRI
Els abdominals hipopressius proporcionen una regulació del to muscular general.

10 . SOLUCIONAR I PREVINDRE LES CAIGUDES D'ÒRGANS INTERNS
L'aspiració que provoca dins de l'abdomen fa que la bufeta, el recte i, en les dones, l'úter es recol·loquin fàcilment al seu lloc.

Montserrat Sampol 

Fisioterapeuta especialitzada en salud de la dona.

Col.3310

Tens diàstasi dels rectes abdominals?

1- Tomba't cap per amunt sobre una superfície estable (una estora damunt del terra), amb els genolls flexionats i les plantes dels peus recolzades.

2- En aquesta posició col·loca un braç darrere del cap i les puntes dels dits de la mà lliure a l'abdomen a través del teu melic.

3- Realitza un abdominal tradicional, és a dir, eleva el cap i les espatlles cap als genolls.

4- Palpa amb les puntes dels dits els costats dels rectes abdominals. Sents que hi ha una mena de bretxa entre ells? Si entre aquests dos músculs hi ha una separació de més de dos dits, o el que és el mateix 2,5 cm, podem dir que hi ha una diàstasi de rectes. En aquest cas, el més recomanable és que anar a visitar un fisioterapeuta especialitzat en rehabilitació abdomino pelviana per què et valori adequadament i et plantegi el tractament a seguir.

Sap fer caca correctament?

1.- Te vostè tendència a anar restret?

Anar restret no és fisiològic sinó que és símptoma de una alteració i seria convenient que no es cronifiqui perquè després no afecti a altres sistemes.

2.- Quantes vegades a la setmanes va al lavabo?

Fisiològicament hauríem d’anar de ventre unes 3 vegades al dia. Al despertar al matí i després de cada àpat principal. Una freqüència inferior es pot considerar en disfunció.

3.- Ha d’empènyer per poder fer caca?

Per anar de ventre no s’hauria d’empènyer. El peristaltisme (moviment intestinal automàtic) hauria de ser suficient. Empènyer amb cada defecació és molt lesiu per les estructures del sòl pelvià, provocant prolapses de bufeta i/o matriu, morenes i empitjorar la hiperplàsia benigne de pròstata.

4.- Creu que la femta ha de tenir una consistència i color concret?

La consistència i color de la femta pot variar segons el que es menja. En termes generals hauria de ser de color marró, continuada (sense que es desfaci ni que semblin “boles de cabra”) i que s’enfonsi dins l’aigua.  Si no és axis, ens pot indicar una disfunció hepàtica, una incorrecte absorció de nutrients, una inflamació intestinal, una dieta inapropiada, etc.

5.- Pensa vostè que el primer cigarret del dia ajuda a anar de ventre?

Tenir petits rituals (fumar, esmorzar un cafè amb llet, anar a córrer, etc.) per poder anar de ventre no es fisiològic, perquè indica que una funció automàtica esta condicionada per la nostra conducta i que davant de qualsevol canvi la funció també es veurà alterada.

6.- Pensa que fer esport amb regularitat pot corregir els seus problemes de restrenyiment?

Les causes del restrenyiment són diverses. Una d’elles és la “falta” de moviment. Incorporar exercici físic de forma habitual en el dia a dia ens pot ajudar.

7.- Adopta una posició concreta per anar de ventre?

Les tasses de WC occidentals no faciliten una posició fisiològica per defecar. Per “millorar” la nostra postura podem posar un tamboret sota els peus, perquè asseguts tinguem els genolls mes elevats que els malucs i axis la pelvis estigui alineada.

8.- Amb quina freqüència te distensió intestinal o “gasos”?

Hi ha aliments que tendeixen a fer “gasos”. Però de forma habitual no hauríem de notar la panxa inflada. Si aquesta situació es repeteix mes de un cop per setmana hauríem de revisar la nostra alimentació o sospitar que patim algun desordre intestinal.

Sap fer pipí correctament?

1.- Quantes miccions te durant el dia?

Tot és relatiu, però, es considera “normal” 6-7 vegades al dia. Hauríem de poder aguantar unes 3 hores entre micció i micció.

2.- Quantes miccions te durant la nit?

De forma natural hauríem de poder dormir unes 7-8 hores i no tenir necessitat de aixecar-nos al vespre per anar al lavabo. Si això no és possible, hi ha algun problema.

3.- Sovint s’aguanta les ganes de fer pipí?

Les “ganes de fer pipí” és una sensació reflexa que respon a uns estímuls orgànics. No és convenient no fer cas d’aquests avisos. La gent que tendeix, per sistema, a aguantar-se el pipi, amb el temps, el cervell deixa de fer cas als avisos del cos, tornant-se “sord” a les necessitats biològiques (per exemple, no sentir el dolor fins que la lesió és molt difícil de recuperar). A mes, les bufetes ignorades tendeixen a fer-se grosses, perden capacitat de contraure´s, és mes fàcil patir infeccions de orina i amb els anys pot aparèixer incontinència per rebasament (molt perillosa pels ronyons).

4.- Fa pipí sistemàticament abans de sortir de casa?

Com hem dit abans, el fer pipí és una necessitat biològica que no s’ha de condicionar. Hi ha síndromes de retenció d’orina per condicionaments d’aquest tipus (nomes orinar a casa i després estar 9 hores al lloc de treball sense orinar). També per aquestes costums es freqüent patir incontinències del tipus “clau-pany” (en quan la Sra. fica la clau al pany de casa la sensació d’orinar és irrefrenable).

5.- Practica sovint el “stop pipí” per verificar el to de la musculatura pèlvica?

De forma esporàdica es pot tallar el raig de la micció quan estem orinant per verificar la musculatura del sol pèlvic i l’esfínter uretral. Però, no es recomanable convertir aquesta comprovació en un exercici. En el moment de orinar, la musculatura s’ha de relaxar però la bufeta s’ha de contraure (per expulsar el seu contingut). Al activar la musculatura s’activa el reflex d’inhibició de la bufeta i aquesta deixa de contraure. “Stop Pipi” va ser una tècnica molt utilitzada als anys ’90 que provocava alteracions en el buidatge, infeccions de repetició i retencions d’orina.

6.- Als lavabos públics te la precaució de fer pipí sense seure?

Per orinar s’ha de relaxar l’esfínter i la musculatura pèlvica. Per no seure hem de posar en tensió el cos. Les dues accions alhora és un contrasentit. Existeixen al mercat unes fundes de paper per protegir el seient del WC i evitar aquesta situació.

7.- Desprès d’una sessió de gimnàs o esforç físic beu aigua suficient?

S’aconsella beure 1’5l/dia. Per facilitar una correcta hidratació es recomana beure aigua en petits glops al llarg del dia, per que es pugui anar absorbint adequadament. A mes de beure un got sencer de bon matí per despertar/netejar el sistema digestiu. Després d’un esforç físic es beurà de forma suficient però calmadament per evitar l’entollament de l’estomac.

8.- Per aprimar te la costum de prendre productes o begudes light, baixos en greixos i calories?

El consum regular de productes i begudes light  (degut al seus components) augmenta les situacions d’incontinència urinària d’urgència. En cas de voler perdre pes i patir incontinència demani consell a la fisioterapeuta de sòl pèlvic.

9.- Pensa que hi ha una forma especial per netejar-se desprès de fer pipí?

Després d’orinar o defecar s’ha de eixugar/netejar fent el gest en direcció de pubis a anus, es a dir, de davant a darrera. Axis evitarem transferir bactèries i infeccions d’orina.

10.- Al igual que utilitza una crema per la cara, utilitza també una crema per hidratar la zona vulvar?

Degut a molts factors (composició de les calcetes, texans cenyits, sabons, estres...), la delicada pell de la zona vulvar pot patir irritacions. Hi han cremes especifiques per hidratar i regenerar la dermis de la vulva. Es recomana el seu us regular al igual que es fa amb les cremes facials. Es pot demanar consell sobre quina és la mes adequada en cada cas a la ginecòloga o fisioterapeuta de sòl pèlvic.