dimecres, 23 de març de 2016

I després de la cesària, que puc fer?


La cesària consisteix en una incisió a l'abdomen i úter de la mare per extreure al nadó. Es realitza quan el part vaginal pot portar complicacions. Tot i que a vegades es la millor opció pel naixement, no hem d’oblidar que és una cirurgia i per tant implica els mateixos riscos que qualsevol intervenció.

Deixant de banda les seqüeles psico-emocionals que pot implicar a la mare i les seqüeles pròpies de una cicatriu (adherències, tibantor, picor, dolor/insensibilitat), ens centrarem en les conseqüències biomecàniques poc contemplades però molt greus si no es corregeixen.

La tendència de la gestant a partir del 2n trimestre és de mantenir anteversió pèlvica per l’augment del pes abdominal i debilitat d'aquesta musculatura. Això provoca hiperlordosi lumbar. La cingla abdominal per excel·lència és el múscul transvers profund de l'abdomen (TPA) que es de gran importància per donar una correcta estabilitat lumbo-pèlvica. Molt sovint després de una cesària hi ha una incapacitat de corregir aquesta hiperlordosis lumbar per falta d’activitat del TPA per localitzar-se just a sota de la cicatriu principal.

A mes a mes, la tècnica de la cesària requereix de la separació dels rectes abdominals en la línia alba per poder realitzar l'abordatge. Pel que és evident, que aquest procediment afavoreix el desenvolupament d'una diàstasis dels rectes en el postpart. Sovint aquest fet també condueix a una hipotonia de l’abdomen (falta de força i flàccidessa).

L’estadística marca que aquest desequilibri postural, muscular i de teixits seccionats, provoca en el 80% dels casos, lumbàlgies de repetició un cop transcorreguts 5 anys (i en menor incidència, lesions de major importància com hernies discals o protrusions).


Per a tot això, es recomana una correcta recuperació post-cesària de la mà d’una fisioterapeuta especialitzada en obstetrícia i ginecologia i prevenir lesions futures mes difícils de solucionar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada