La cesària consisteix en una incisió a l'abdomen i úter de la mare per
extreure al nadó. Es realitza quan el part vaginal pot portar complicacions.
Tot i que a vegades es la millor opció pel naixement, no hem d’oblidar que és
una cirurgia i per tant implica els mateixos riscos que qualsevol intervenció.
Deixant de banda les seqüeles psico-emocionals que pot implicar a la mare i
les seqüeles pròpies de una cicatriu (adherències, tibantor, picor,
dolor/insensibilitat), ens centrarem en les conseqüències biomecàniques poc
contemplades però molt greus si no es corregeixen.
La tendència de la gestant a partir del 2n trimestre és de mantenir
anteversió pèlvica per l’augment del pes abdominal i debilitat d'aquesta
musculatura. Això provoca hiperlordosi lumbar. La cingla abdominal per
excel·lència és el múscul transvers profund de l'abdomen (TPA) que es de gran
importància per donar una correcta estabilitat lumbo-pèlvica. Molt sovint després
de una cesària hi ha una incapacitat de corregir aquesta hiperlordosis lumbar
per falta d’activitat del TPA per localitzar-se just a sota de la cicatriu
principal.
A mes a mes, la tècnica de la cesària requereix de la separació dels rectes
abdominals en la línia alba per poder realitzar l'abordatge. Pel que és
evident, que aquest procediment afavoreix el desenvolupament d'una diàstasis
dels rectes en el postpart. Sovint aquest fet també condueix a una hipotonia de
l’abdomen (falta de força i flàccidessa).
L’estadística marca que aquest desequilibri postural, muscular i de teixits
seccionats, provoca en el 80% dels casos, lumbàlgies de repetició un cop
transcorreguts 5 anys (i en menor incidència, lesions de major importància com
hernies discals o protrusions).
Per a tot això, es recomana una correcta recuperació post-cesària de la mà
d’una fisioterapeuta especialitzada en obstetrícia i ginecologia i prevenir lesions
futures mes difícils de solucionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada